Adrià: Bueno, jo sóc el que té que saltar perquè jo sóc el...més important de tots perquè jo he de donar misses.
Sohab: Ja, però jo sóc un pallaso i els pallassos fan riure a la gent.
Adrià: Pero aviam el riure el pot fer cualsevol fins hi tot la televiso,
Jo! Dic a la gent on t'ha d'anar.
Ousmane: Eh eh eh eh! pareu! Aquí el que ha de saltar sóc jo.
El meu ofici és el mes important d'aqui, el meu ofici és una tradició,
ho enteneu!
Pol: Vosté sap el que està diguen?
No veus que he de portar l'economia del país i tirar endevant el món.
Sense mi qui ho faria això?
Osmane: Vosté.
Pol: I vosaltres dos que?! que feu vosltres dos d'important!
Adrià: Jo sóc el més important!
Sohab: El pallaso és qui dona la felicitat de món.
Pol: A mí que m'importa el pallaso!
Osmane: El torero és el qui fa la tradició OLEEEEEE!!!
Adrià: Vosté no pot salvar-se ja ha matat masses vies e toros.
Pol: Es veritat té raó.
Adrià: Jo cada vegada que matabes a un toro li tenia que... fer la missa.
Com que jo sóc el més important aquí! doncs, jo me'n vaig.
Ousmane: EEH EEEH!! NO POT SER! NO POT SER!!
Adrià: EEH vale tius!!
Sohab: deixa el paracaigudes!!
Adrià: No tranquil que l'estic probant aviam si va bé.
No! chino no eh!
