treball català

Adrià: Bueno, jo sóc el que té que saltar perquè jo sóc el...més important de tots perquè jo he de donar misses.

Sohab: Ja, però jo sóc un pallaso i els pallassos fan riure a la gent.

Adrià: Pero aviam el riure el pot fer cualsevol fins hi tot la televiso,

Jo! Dic a la gent on t'ha d'anar.

Ousmane: Eh eh eh eh! pareu! Aquí el que ha de saltar sóc jo.

El meu ofici és el mes important d'aqui, el meu ofici és una tradició,

ho enteneu!

Pol: Vosté sap el que està diguen?

No veus que he de portar l'economia del país i tirar endevant el món.

Sense mi qui ho faria això?

Osmane: Vosté.

Pol: I vosaltres dos que?! que feu vosltres dos d'important!

Adrià: Jo sóc el més important!

Sohab: El pallaso és qui dona la felicitat de món.

Pol: A mí que m'importa el pallaso!

Osmane: El torero és el qui fa la tradició OLEEEEEE!!!

Adrià: Vosté no pot salvar-se ja ha matat masses vies e toros.

Pol: Es veritat té raó.

Adrià: Jo cada vegada que matabes a un toro li tenia que... fer la missa.

Com que jo sóc el més important aquí! doncs, jo me'n vaig.

Ousmane: EEH EEEH!! NO POT SER! NO POT SER!!

Adrià: EEH vale tius!!

Sohab: deixa el paracaigudes!!

Adrià: No tranquil que l'estic probant aviam si va bé.

No! chino no eh!