La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
La vaca cega aparentment és un poema senzil i sense massa tracendència . Dentra crida l'atenció que siguin una animal el que concentri l'interés del poeta. El poeta es en Joan Maragall i es va inspirar mentres estava passejant amb la seva dona i veuen ina vaca diferent.