Pinzellades modernistes "La vaca cega"

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

La vaca cega aparentment és un poema senzil i sense massa tracendència . Dentra crida l'atenció que siguin una animal el que concentri l'interés del poeta. El poeta es en Joan Maragall i es va inspirar mentres estava passejant amb la seva dona i veuen ina vaca diferent.