La tempesta famíliar

Llavors em refugio de la pluja, avui habia d'anar a un sopar amb els meus

companys de l'altre punta del poble, però la pluja i la

tempesta cada vegada era més intenses.

Em sento sol. Amb la ausencia dels meus companys prenc la desició d'esperar que pari de ploure.

Al cap de 45 minuts la tempesta encara segueix i m'hen vaig al sopar.

cuan arribo no hi ha ningu. Faig dues hores tard!

Faig dues hores tard i estic xop, així que torno a casa caminant, ja que no m'inportava la pluja

perquè més no em podia mullar.

Cuan arribo hem dutxo i prenc una tassa calenta de xocolata juntament amb la meva família i en aquell moment

penso que la major satisfació de comoditat és aquesta.