lunes, 23 de mayo de 2011

La tempesta famíliar


Llavors em refugio de la pluja, avui habia d'anar a un sopar amb els meus
companys de l'altre punta del poble, però la pluja i la
tempesta cada vegada era més intenses.
Em sento sol. Amb la ausencia dels meus companys prenc la desició d'esperar que pari de ploure.

Al cap de 45 minuts la tempesta encara segueix i m'hen vaig al sopar.
cuan arribo no hi ha ningu. Faig dues hores tard!


Faig dues hores tard i estic xop, així que torno a casa caminant, ja que no m'inportava la pluja
perquè més no em podia mullar.

Cuan arribo hem dutxo i prenc una tassa calenta de xocolata juntament amb la meva família i en aquell moment
penso que la major satisfació de comoditat és aquesta.

lunes, 25 de abril de 2011

SÓC DESPISTAT

Sóc despistat. Us penesu que no ho sé? Ho heu encertat amb mi. Sé que sóc despistat, Potser me'n descuido de les coses, no estic al dia. Sóc despistat i punt.
Desgraciadament no me'n recordo d'allò que vull recordar-me, dels treballs, deures...que em diuen.
M'han obserbat bé? Fixin-se atentament en els meus descuits: posar-me la camiseta malament no sereu els primers ni els últims, riguin-se de la meva cara que faig cuan estic despistat, parlin malament de mi, digeu el que volgeu.
Ara bé si creieu que sóc despistat imaginiste vosaltres lo rucs que heu de ser per perdre el temps amb un somiatruites com jo.
Ús penseu que m'ho deixo tot? això es que encara no m'heu vist de viatge.



Sóc dspitat, pótser no ho sóc tant com creieu.
Alguna vegada o altre m'haure deixat alguna cosa pero diria que tots!
De debó creieu que sóc tant despistat.

miércoles, 9 de marzo de 2011

Pinzellades modernistes "La vaca cega"


La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

La vaca cega aparentment és un poema senzil i sense massa tracendència . Dentra crida l'atenció que siguin una animal el que concentri l'interés del poeta. El poeta es en Joan Maragall i es va inspirar mentres estava passejant amb la seva dona i veuen ina vaca diferent.

Pinzellades modernistes "Sagrada Família"

Sagrada Família

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres

Pinzellades modernistes "Tàndem"


Tàndem

Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1897 a Barcelona i que actualment exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. Aquesta pintura va decorar les parets de Els Quatre Gats, centre de reunió dels modernistes, des de la seva obertura el 1897 fins al canvi de segle, i que era regentat per Pere Romeu.

Pinzellades modernistes "La Casa Batlló"


La Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, i està situat en el número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample.

Pinzellades modernistes "El Parc Güell"










El Parc Güell

És un gran jardí amb elements arquitectòncs situat a la part alta de , al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català , construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees, això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del Sud d'Europa.